Postres de Músic a la Narieda

Tot i que a primer cop d’ull el vessant sud de la Roca Narieda ens pot semblar poc atractiu (vegetació i poca verticalitat) el cert és que amaga uns quants itineraris de gran bellesa sobre un calcari excel·lent. “Postres de Músic” és la primera via oberta a la paret; un itinerari de més de 600 metres del tot recomanable, amb trams de fissura, però sobretot amb plaques per practicar l’adherència. La via es troba semi-equipada, però es pot completar fàcilment  l’equipament amb friends i encastadors.

Aproximació:

Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa. Un cop arribats a la casa hem de seguir cap a la paret per  camí gens definit. Total 45 minuts.

L1(V+)

La via es troba a la dreta i una mica més avall de la “Cafè, copa i puro“. Comença en una placa, primer una mica ajaguda, però que es va posant vertical. Arribem a una fissura fàcil de protegir. Quan sortim d’aquesta trobem la part més complicada del llarg, un petit flanqueig sobre placa que ens duu a una altra fissura que ens deixa a la reunió. 45 metres.

L2(V+)

Sortim de la reunió i encarem una fissura que desploma lleugerament. Un cop superada, trobem un altre tram lleugerament desplomat, però molt ben protegit. Al sortir d’aquest tram ens trobem sobre una placa força fina. Hem de flaquejar cap a l’esquerra on podrem llaçar un pont de roca abans d’arribar al següent parabolt que es troba a mitja placa. Sortim de la placa per dalt i anem en diagonal a l’esquerra fins trobar la reunió. 55 metres.

L3(V)

Sortim caminant cap a l’esquerra i baixem uns 20 metres caminant fins al peu d’una placa on muntem la r-2 bis. La tirada es desenvolupa per una placa lleugerament tombada. Es tracta d’anar seguint el camí que marquen les assegurances fins una lleixa on farem la reunió. 45 metres.

L4(V-)

Anem recte amunt fins col·locar-nos sota una savina, la passem per la seva esquerra i atenyem una fissura força protegible. Un cop s’acaba la fissura escalem per la placa fins la reunió. 50 metres.

L5(V)

Sortim de la reunió en direcció al primer parabolt, que es troba força lluny. Un cop xapat seguim escalant per la placa fins un altre assegurança. Després flaquegem cap a la dreta per terreny més fàcil fins la reunió. 50 metres.

L6(III+)

Tirada fàcil. Sortim recte amunt per després anar en diagonal a la dreta. Trobem un parell de parabolts que ens indiquen el camí a seguir. 50 metres.

L7(III+)

Seguim la tònica de la tirada anterior, però ara sempre recte amunt. Un parell de parabolts ens marquen el camí. 50 metres.

L8(IV+)

Sortim de la reunió per terreny fàcil en direcció a un parabolt visible. Abans de xapar trobem un tram més vertical. Després seguim per un tram fissurat amb moltes possibilitats de protecció. 45 metres.

L9(III+)

Es surt de la reunió cap a la dreta fins trobar-nos al costat d’una gran fissura. Seguim en tendència a la dreta fins una lleixa on fem la reunió. 50 metres.

L10(V+)

Anem en diagonal a l’esquerra sobre una placa tombada i l’anem escalant en adherència seguint les assegurances (força allunyades)  fins la reunió, que fem en una mena de forat al mig de la placa. 50 metres.

L11(V)

Des de la reunió veiem el primer parabolt a uns 8 o 10 metres cap amunt i la dreta. La sortida es exposada sobre un slap que ens obliga a anar amb els ulls ben oberts. Un cop superat aquest tram continuem per un tram més fissurat i fàcilment protegible fins a la reunió. 45 metres.

L12(V)

Sortim per una placa fàcil de protegir en lleugera tendència a la dreta. Arribem a una zona de blocs que ens mena a un mur amb un clau. Un cop superat arribem al final de la via. Muntem la reunió a una savina. 55 metres.

Descens:

Des del cim baixem cap a la dreta direcció un coll, un cop passat aquest hi ha un altre, no tant evident; el prenem i baixem per una canal, amb tarteres i alguna desgrimpada. Aquest descens ens deixa uns quants metres per sota i a la dreta del peu de via. Des d’aquí hem de desfer el camí fins al cotxe. Una hora.

El que més m’ha agradat:

• Roca excel·lent.
• L’ slap del llarg 10. Una placa d’adherència pura i dura.
• Tot i que pugui semblar el contrari, la vegetació no molesta.
• Escalada del tot recomanable.

El que no m’ha agradat tant:

• Les burilles de cigarret que hem anat trobant a diferents reunions. Si fumes portat la merda a casa.
• Les sortides de la R4 i R10 no si val caure (factor 2 assegurat).
• Algunes xapes queden a contramà.